BIOGRAFIA DE RAMON LLULL
Vivia a la cort i duia una vida bastant alegre Ramon va ser patge del Jaume
el Conqueridor, només quan tenia catorze anys, va passar a estar dintre la cort
del rei Jaume I, el va ajudar a conquerir Mallorca, Jaume va ser futur rei de
Mallorca.
Tota la seva família era de la noblesa catalana. Al 1257 es va casar amb
Blanca de Picany i va tenir dos fills, en Domènec i la Magdalena.
Va ser escriptor prolífic i polifacètic i es va expressar en català en
llatí i en àrab, occità.
Quant tenia trenta anys va tenir quatre aparicions de Jesús crucificat a la
creu, i a partir d'aquí la seva vida va canviar totalment. va deixar la bona
vida i es va dedicà a convertir els infidels mitjançant la persuasió, va
escriure llibres i va demanar a les autoritats la fundació de monestirs, perquè
es va sentir-se cridat per Déu.
Durant nou anys, Ramon es va dedicar al estudi de llengües i cultures
Llatines i Àrabs.
Quant va anar a peregrinar la Terra Santa el 1265, un esclau moro, li va
ensenyar la llengua àrab. Ell va estudiar el llatí, la filosofia musulmana i la
filosofia i la teologia cristiana antiga.
Ell va aconseguir fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca el
1276.
Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a
l'església de Sant Francesc a Mallorca.
Ramon va escriure més de 250 llibres i alguns d’ells son:
-
De
filosofia (Ars magna)
-
De ciència (Arbre de sciència, Tractat
d'astronomia),
-
D'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre
de Amic e Amat),
-
De mística (Llibre de contemplació),
-
De
gramàtica (Retòrica nova),
-
Novel·les
(Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties) entre molts d’altres...
tots aquets llibres Ramon Llull els
va anar traduint a l'àrab, al català i al llatí.
Context històric, social i cultural de època que
va viure.
1.1 Context històric:
-l’edat
mitjana: període que comença amb la caiguda de l’imperi romà (segle V fins al
segle XV).
- visió teocèntrica del món: déu
és l’eix vertebrador de l’existència humana (època que domina la religió).
- societat feudal: societat
d’estructura piramidal, a la cúspide hi havia el rei i el papa, a sota la
nobles i el clergat, i a la base les classes populars, i la gent treballadora.
1.2 els monestirs
-els monestirs: centres culturals i econòmics mes importants, on es van establir els nuclis de la població.
- clergat: classe privilegiada de la societat feudal. Vivia en monestirs i es dedicava a recopilar els rotlles on es conserven els textos escrits a mà sobre pergamí. Aquesta classe va crear biblioteques.
1.3 Les ciutats
a partir del segle XII les ciutats començaven a tenir importància, estaven protegides amb muralles i situades a prop d’un castell, es van convertir en centres d’intercanvi cultural i comercial.
- habitants
de les ciutats: burgesos, classe social formada per comerciants i artesans,
econòmicament independents.
- principi
del segle XIII: creació de les primeres universitats.
1.4 Formació de les llengües vulgars.
- Llatí, llengua parlada a l’imperi romà, i es transformà en diverses llengües romàniques procedents del llatí vulgar.
- entre els segles IX i X,
llengües romàniques ben formades i el llatí ja era una llengua incomprensible
per molta gent. El llatí va continuar essent una llengua de prestigi, llengua
de cultura i de relacions internacionals.
1.5 literatura oral i escrita
-segle XII: aparició dels primers textos en català. Son de caràcter jurídic (LLIBRE JUTGE) i doctrina (HOMILIES D’ORGANYÀ), sermons escrits en català en els segles XII i XIII.
CONTEXT SOCIAL
Al llarg del segle XIII hi ha molts canvis evidents, a l´àmbit polític, econòmic i social. L´expansió de la corona catalano-aragonesa i la convivència de religions i cultures molt diferents inicien aquests canvis. Però de totes maneres, segueixen existint alguns grups religiosos amb mentalitat austera que pretenen un retorn al sistema de vida dels primers cristians.
Es crearen millors universitats gràcies a la gent que es
preocupava pels raonaments, les discussions, l´essència del llenguatge, etc.
Basant-se al racionalisme aristotèlic i a esta explosió de raonament, alguns
intel•lectuals començaren a participar d´un cert “esperit de modernitat” i
l´església comença a perdre l´hegemonia cultural.
Ramon Llull és un clar exemple d´aquest esperit, que
utilitza amb el propòsit de provar els dogmes cristians. A pesar dels indicis
de canvi, el món feudal segueix estant dividit en tres estaments: noblesa,
clergat i estament popular. Inclús dins de cada grup, coexistien diverses
esferes de poder. La societat s´organitzava en forma piramidal: des dels
vassalls més humils al rei més poderós.
CONTEXT CULTURAL
Any
|
Cultura
|
1235
|
Llibre de la sabiduría
dels profetes d'Ibn Arabí
|
1257
|
Creació de la Sorbona
|
1265
|
Neix Dante Alighieri.
Neix Ramon Muntaner
|
1267
|
Summa Theologica de Tomás d'Aquino
|
1283
|
Crònica de Bernat Desclot
|
1289
|
Creació Universitat de Montpeller. Crònica
Generald'Alfons X el Savi
|
1290
|
Creació Universitat de
Lisboa
|
1293
|
Vita Nuova de Dante
|
1294
|
Mor R. Bacon
|
1299
|
Inici obres Catedral de Barcelona
|
1300
|
Fundació Estudi General
de Lleida
|
1306
|
Dante Alighieri inicia laDivina comèdia
|
1308
|
Mor Duns Scoto
|
1313
|
Neix Bocaccio
|
IMPORTÀNCIA
LINGÜÍSTICA
L’escriptor
té una gran importància des del punt de vista lingüístic. Va escriure la seva
obra en quatre llengües: provençal, llatí, àrab i català. El provençal el va
utilitzar per escriure poesia trobadoresca de la qual no se’n conserva cap.
L’àrab l’utilitzava de vehicle per conversar amb infidels, per entendre’s amb
ells. El llatí l’utilitzava per fer-se escoltar en els centres de poder ja que
era l’única llengua que es parlava. Tot i això, el més important
lingüísticament parlant és que va ser el primer autor europeu que va utilitzar
el català per escriure textos que haurien d’haver estat escrits en llatí.
IMPORTÀNCIA
LÈXICA
Llull
crea noves paraules en català mitjançant la derivació, i alguns mots d’aquests
encara els utilitzem actualment.
Aquestes
paraules derivades les crea a través de sufixos nominals, com -able (negable), -ible
(incorruptible), -ança , -ença (valença), -esa (saviesa), -ós (coratjós), -ment
(cessament), i sufixos verbals, sobretot –ar (eternar) i –ir (endurir).
IMPORTÀNCIA
EN L’OBRA
És el primer home de la civilització
europea que va escriure en llengua romànica obres científiques filosòfiques i
teològiques. Als trenta anys, se li va
aparèixer Déu, i per aquesta raó va passar set anys de la seva vida tancat en
una ermita estudiant per poder promoure el cristianisme en els infidels
(persones no creients). També, va utilitzar l’àrab per l’art de predicar a
audiències captives, o el llatí per arribar a tota la gent cristiana. Va veure
la necessitat d’adoptar la llengua del carrer, per tal d’arribar a ells.
Ramon Llull com a escriptor feia servir la
prosa corrent i senzilla per expressar conceptes filosòfics més cultes. En les
seves obres en prosa, s’hi pot observar una clara evolució del català i
aparicions de noves formes teològiques i filosòfiques.
La seva prosa està feta amb molta cura,
claredat i molt ben construïda. Té un lèxic molt ampli explica idees sobre la
vida quotidiana. A vegades, no trobava la paraula exacte per poder-se
expressar, per això, va crear noves paraules.
Certament, Ramon Llull és considerat el
creador del català literari. En canvi, en altres llengües encara van tardar
molt anys a perfeccionar la seva llengua. Ell va obrir totes les possibilitats
científiques, filosòfiques i teològiques.
Característiques de l’obra de Ramon Llull
- - Gran cura per la disposició del text
- - la història sembla veritat, realisme
- Costum al representar obres literàries en un esquema en forma de diàleg habitual en les obres didàctiques (Interactuen personatges, avança l’acció, facilitat per inserir exemples, semblances i proverbis)
- La seva literatura és fruit de context històric, cultural i filosòfic molt determinat
- - Demostrava la superioritat didàctica de la fe cristiana
- - Escrivia en català (utilitzat en intercanvis orals), occità (utilitzat en la poesia de temàtica trobadoresca), llatí (utilitzat en l’àmbit religiós i en l’alta cultura) i àrab (llengua pròpia dels infidels)
- - Utilitza molts cultismes i vocabulari nou i molt ric
